Temos como obxectivo dotar o alumno de ferramentas para descubrir un modelo de persoa, de comportamento e de sociedade baseado na dignidade e nos valores éticos.Partimos de contextos próximos ao alumno, con situacións, textos e imaxes afíns á realidade máis próxima dos alumnos, para destacar a importancia destas materias na vida e a relación directa co mundo real.Celmedixital ofrece un contorno de traballo persoal, integrando as ferramentas do mundo dixital que enriquecerán as túas clases de xeito sinxelo e seguro.
O proxecto Celme para Valores sociais e cívicos esta baseado na educación e no desenvolvemento do talento moral para dirixir o comportamento. Orientado a unha aprendizaxe activa que promove a adquisición das virtudes que caracterizan as persoas autónomas, responsables e solidarias. Integra as propostas de filosofía para nenos para aprender a pensar de maneira crítica, creativa e coidadosa.
La funció bàsica de la intel·ligència humana és dirigir bé el nostre comportament. No n’hi ha prou amb emmagatzemar coneixements, ni només desenvolupar la intel·ligència emocional. La intel·ligència executiva s’encarrega de desenvolupar projectes, prendre decisions, utilitzar els coneixements, gestionar les emocions, mantenir l’esforç, ajornar la recompensa, realitzar metes a llarg termini. I com que aquesta intel·ligència no és innata, el nen l’ha d’aprendre, i aquí és on els pares i els mestres el poden ajudar perquè ho aconsegueixi, ja que aquest objectiu educatiu marca l’inici d’una nova era.
QUEDA DECLARADA LA GUERRA A LA POR!
Hi ha pors que ens protegeixen i pors que ens destrueixen. Aquestes són les nostres enemigues i els hem de declarar la guerra. José Antonio Marina dirigeix aquesta campanya. En primer lloc, hem d’evitar que els nostres nens aprenguin les pors que entorpiran el seu desenvolupament.Però si ja les han adquirit, se’ls ha d’ensenyar a afrontarles i a vèncer-les. A totes les cultures, la valentia ha estat la virtut més apreciada. Ara sabem que es pot aprendre. Aquest llibre és una pedagogia del coratge. Necessitem que els nostres nens, els nostres adolescents, els pares i els docents desenvolupin la capacitat de suportar el risc, la dificultat i l’esforç, perquè són inevitables.
L’objectiu de l’educació és desenvolupar el talent dels individus i de les col·lectivitats. Els gurus del management insisteixen en la necessitat del talent, i hi ha professionals que es dediquen a cercar-lo. A tots ens agradaria tenir talent. Tots l’admirem. La qüestió és com fer que els nens i nenes el desenvolupin, i com desenvolupar-lo nosaltres mateixos. No hi ha miracles: el talent és un hàbit i, com tots els hàbits, no és fàcil d’adquirir.Hi ha també molts tipus de talent. Aquesta obra pretén ajudar els nostres nens a descobrir el seus. Tots nosaltres tenim les nostres pròpies fortaleses i debilitats. Però també hi ha un «talent bàsic» que hem de procurar desenvolupar universalment, i d’aquest talent parla justament aquest llibre. Talent per saber què cal fer amb els altres talents, i també amb les nostres limitacions.
«Del cervell en depenen els nostres pensaments, els nostres sentiments, la nostra personalitat. Si coneixem el seu funcionament i les raons biològiques de les nostres capacitats i dels nostres problemes, pares i docents tindrem les eines per considerar el cervell com una font d’oportunitats per al futur dels nostres fills i alumnes».
«És lògic que es repeteixi de manera insistent que l’escola ha de fomentar la creativitat, però fins ara no hem sabut com coordinar la necessitat d’aprendre currículums estàndard amb la pretensió d’estimular la creativitat. Esperem que el model que exposarem en aquest llibre ens faciliti la tasca. L’objectiu és formar personalitats creadores, i ajudar-les a descobrir si tenen algun talent creatiu especial.»
L autoritat dels pares, mestres i institucions sembla que s ha esvaït. La cultura de la permissivitat comença a espantar-nos. Hi ha una nostàlgia de l autoritat. Però, a quina autoritat es vol tornar? José Antonio Marina, atent a la realitat, analitza el concepte d autoritat i desentranya el «sistema invisible» en què es recolza la cultura permissiva. D altra banda, adverteix que reclamar el retorn a l autoritat no té sentit sense resoldre prèviament el problema fonamental: Com corregir els excessos sense eliminar els triomfs? Com buidar la banyera sense que el nen s escoli pel desguàs? Jose Antonio Marina, brillant i compromès, ens fa una proposta. Necessitem tornar a formular el concepte de llibertat, que ha provocat tot el problema. La llibertat no és una propietat innata, sinó apresa. No és espontaneïtat sinó deure. El deure, precisament, de buscar l excel lència. A partir d aquesta idea,l educació es converteix en una atractiva tasca de pares, mestres, professors i institucions. En suma, de tota la «tribu».