L autoritat dels pares, mestres i institucions sembla que s ha esvaït. La cultura de la permissivitat comença a espantar-nos. Hi ha una nostàlgia de l autoritat. Però, a quina autoritat es vol tornar? José Antonio Marina, atent a la realitat, analitza el concepte d autoritat i desentranya el «sistema invisible» en què es recolza la cultura permissiva. D altra banda, adverteix que reclamar el retorn a l autoritat no té sentit sense resoldre prèviament el problema fonamental: Com corregir els excessos sense eliminar els triomfs? Com buidar la banyera sense que el nen s escoli pel desguàs? Jose Antonio Marina, brillant i compromès, ens fa una proposta. Necessitem tornar a formular el concepte de llibertat, que ha provocat tot el problema. La llibertat no és una propietat innata, sinó apresa. No és espontaneïtat sinó deure. El deure, precisament, de buscar l excel lència. A partir d aquesta idea,l educació es converteix en una atractiva tasca de pares, mestres, professors i institucions. En suma, de tota la «tribu».